Anar més enllà de la malaltia vol dir no quedar-se enganxat a l'etiqueta que l'identifica. Aquesta no és la causa dels símptomes que li donen sentit, sinó que els símptomes tenen una causa interna de la persona que els pateix.

No hi ha un augment de cortisol, l'hormona de l'estrès, sense alguna cosa externa que ens el faci activar. L'important és poder atendre les causes que fan que la persona reaccioni davant el que està vivint fora.

Com la febre avisa d'una infecció, les emocions i els pensaments que no paren indiquen una resistència a alguna cosa, que és el que fa que generem aquest estrès.

I aquest cos humà està dissenyat per fugir de l'atac del lleó una estona, no que tot el dia, mesos i anys aquest lleó simbòlic ens estigui empaitant...
Tota aquesta energia psíquica i emocional que es va generant dia rere dia, acaba sortint per algun lloc del cos. Quan és tan intens que no podem suportar-ho, anem a on calgui per solucionar-ho... i allà ho identifiquem amb una etiqueta a través de la diagnosi de la simptomatologia que la persona presenta.

El més important i que no hem d'oblidar com veig massa sovint que passa, és que, no és l'etiqueta el que interessa, sinó entendre el "com és" que estic vivint aquests símptomes que aquesta etiqueta defineix! La malaltia com a començament de la Salut, no com a final de la salut.

Desitjo que t'aporti mirades diferents... I que aquesta setmana Santa carregada de simbolisme, més enllà de la religió, puguem aprofitar el moment per deixar tot el vell per obrir-nos a aquest Ésser Humà Conscient que som, masculí i femení encarnat en l'home i la dona.
Una nova vida, que no és nova, però sí que és la Vida que no reconeixíem, estàvem dins el caparrot atenent els símptomes...

Seguim!!!

Oriol
🌞🌞🌞