Et convido a llegir el relat a Gènesi 18 i 19 per entendre millor la meditació.

"Llavors Jehovà li va dir: Com que el clam contra Sodoma i Gomorra s'augmenta més i més, i el pecat d'ells s'ha agreujat en extrem, baixaré ara, i veuré si han consumat la seva obra segons el clam que ha vingut fins a mi; i si no, ho sabré.” Gènesi 18:20-21

"El clam contra Sodoma i Gomorra"—aquesta frase em resulta interessant.
Qui estava clamant contra Sodoma i Gomorra? Perquè veiem que quan Abram demana a Déu que tingui misericòrdia de la ciutat, arriben a l'acord que si es trobessin 10 persones justes en ella, que Déu no destruiria la ciutat, i no obstant no es troben, perquè les ciutats són destruïdes.

Qui clamava aleshores? Podem deduir la resposta per les històries que veiem a través de la Bíblia. Tenim el cas dels homes que venen a donar l'advertència a Lot, als quals els homes del poble venen a demanar que els facin fora al carrer per tenir relacions sexuals amb ells; Lot, Lot!, l'únic home just a la ciutat, segons el relat, els ofereix les seves filles perquè "facin amb elles el que volguessin!! Què fas, Lot??
Tenim un altre relat anys més tard, del levita i la seva concubina, a Jutges 19, on els homes d'una ciutat —d'Israel, per cert— venen a demanar-li a l'amo de la casa on s'allotjaven que els fes fora al levita per abusar-ne. Acaben donat-los a la concubina d'aquest senyor, a la qual maltracten i maten, iniciant-se així una guerra civil.

Totes aquestes històries t'haurien de regirar l'estómac. Si coses així estaven passant a Sodoma i Gomorra i no hi havia justícia per a aquests malfactors, sens dubte el clam de les víctimes pujaria al cel. Si en algun moment has pensat que el judici de Déu sobre Sodoma i Gomorra va ser desproporcionat, pensa en el caos moral i social que s'hi vivia allà.

Em fa pensar en la nostra obligació d'alçar la veu contra el mal a la nostra societat. Denunciem el mal i el portem davant de Déu en oració? O callem davant del deteriorament moral del nostre entorn?

Què estava fent Lot a la seva ciutat?
No veiem una clara denúncia del mal, encara que sí que sembla que seguia el Senyor a casa seva. Havia triat viure-hi per beneficis econòmics i professionals. Les seves filles havien crescut a la ciutat i ja tenien xicot. És probable que després d'haver viscut entre el poble, haguessin arribat a ser insensibles als pecats que s'hi desenvolupaven allà. Veiem que al final, va ser la gent del poble la que es desvincula de Lot, i no Lot d'ells. Vegem novament l'incident que va passar quan van venir els àngels a visitar Lot. Després de la visita, i quan els homes del poble venen a demanar els àngels per les seves lascívies, parlen amb Lot d'aquesta manera: "I ells van respondre (parlant amb Lot): Treu allà; i van afegir: Va venir aquest estrany per habitar entre nosaltres, i haurà d'erigir-se en jutge? (una vegada més, parlant de Lot) Ara et farem més malament que a ells (als que havien vingut de visita). I feien gran violència a l'home, a Lot, i es van apropar per trencar la porta."Gènesi 19:9.

Els àngels intervenen parant aquests homes perversos, i després d'aquest incident, Lot planeja la fugida abans de la destrucció. Però no va aconseguir que el seguessin els gendres.

Diu a Gènesi 19:14 "Llavors va sortir Lot i va parlar als seus gendres, els qui havien de prendre les seves filles, i els va dir: Aixequeu-vos, sortiu d'aquest lloc; perquè Jehovà destruirà aquesta ciutat, més va semblar als seus gendres com que es burlava." Van pensar que feia una broma, que no parlava de debò. Podríem fins i tot intuir que Lot no parlava gaire del seu Déu, o si ho feia era de manera lleugera i en ocasions especials. La idea que Déu destruiria la ciutat els semblava potser violenta i excessiva.

No passa això avui dia? La gent s'alegra d'escoltar del Déu d'amor, però quan canviem el tema al judici del Déu Sant, aleshores el personal s'incomoda. Volem justícia, però ens costa d'acceptar un Déu Just, perquè la justícia moltes vegades ha de portar càstig.

Però pensa en un cas de crim que hagis sentit darrerament; si el jutge dicta sentència i aplica un càstig fàcil de portar pel criminal, ens sembla injust, oi? I és que la justícia ha d'imposar penes que siguin adequades per a la infracció. Déu és just, i hem de confiar que el càstig que ell estableix per al pecat és just.

I a més, Déu castiga amb el desig que hi hagi penediment. Joan 3:17 Ens diu: "Perquè no va enviar Déu el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món sigui salvat per ell." El desig de Déu mai no ha estat condemnar, sinó perdonar i donar vida. Però el pecat s'ha de castigar. Això és just.

1 Joan 3:4 Tothom qui comet pecat, infringeix també la llei; doncs el pecat és infracció de la llei.

Veiem a Romans 6:23 que la pena pel pecat és mort. "Perquè la paga del pecat és mort" Però el més preciós és que el Messies, Crist, ja ha complert la pena per tu i per mi. Ho va fer en morir a la creu. I va ressuscitar el tercer dia per donar-nos el regal més gran. Acaba el verset així: "però el regal de Déu és vida eterna en Crist Jesús Senyor nostre.” Preciós!

Ens afirma 1 Joan 1:9 que "Si confessem els nostres pecats, Déu és fidel i just per perdonar els nostres pecats, i netejar-nos de tota maldat."

Mirem aquest xocant relat i aprenguem que allò que Déu vol de la humanitat és el penediment per establir comunió amb Déu. 2 Pere 3:9 diu "El Senyor no retarda la seva promesa, segons alguns la tenen per tardança, sinó que és pacient envers nosaltres, no volent que cap mori, sinó que tots procedeixin al penediment."

Denuncia el pecat per poder oferir la salvació de Crist.
Aquesta és la manera de mostrar l'amor de Déu al pecador.
I quan algú insisteixi a rebutjar Déu, no l'acompanyis a la seva rebel·lia, perquè el judici de Déu no caigui sobre els teus.
És cosa seriosa això de la puresa i santedat.
Us deixo amb una veritat de Proverbis 28:13 "Qui encobreix els seus pecats no prosperarà; però el qui els confessa i s'aparta obtindrà misericòrdia."

Que bo que és Déu!