Moisès va sortir d'Egipte després d'haver matat un egipci que maltractava un hebreu.
Va haver de fugir en veure que els altres hebreus ho havien vist i corria el risc de ser castigat. S'avançà als plans de Déu, i ja hem vist que això sempre porta problemes.
Va acabar a la terra de Madian on passaria els pròxims 40 anys de la seva vida.
Es va casar amb una madianita, Sèfora, filla de Jetro, sacerdot de Madian.

Va arribar un dia que Moisès estava cuidant les ovelles del seu sogre quan va veure un esbarzer cremant. S'hi va acostar per descobrir que Déu mateix li parlava. Després que Moisès passés quaranta anys a l'escola del desert, Déu li encomanava l'alliberament dels israelites de l'opressió d'Egipte. Això no obstant, veiem que Moisès no està segur de poder dur a terme aquesta tasca. Després de tot, havien passat quaranta anys des que havia sortit d'Egipte, i a més no en gaires bones circumstàncies. Què passaria quan tornés? l’acceptarien els hebreus com el seu alliberador? Quina rebuda tindria de la cort egípcia? Moisès comença a posar excuses per explicar que ell no és la persona indicada per a aquesta missió.

En el capítol 3 verset 11 Moisès pregunta: Qui soc jo perquè vagi a Faraó, i tregui d'Egipte els fills d’Israel? A allò que Déu li respon: "Ves, perquè jo estaré amb tu" Com si digués; no importa qui siguis tu, el que importa és que jo, El jo Soc vaig amb tu. Al 4:1 Moisès argumenta: "Heus aquí que ells no em creuran, ni sentiran la meva veu"

Déu li mostra dos senyals miraculoses, la vara que es converteix en colobra i la mà amb lepra que es guareix, per mostrar-li que entendran que és Déu qui l'envia (verset 5), però al verset 10, Moisès posa una altra pega: "mai he estat home de fàcil paraula" 4:10.

El Senyor, una vegada més, li dona resposta a la seva excusa. "Ara, doncs, ves i jo estaré en la teva boca, i t'ensenyaré el que hagis de parlar. Èxode 4:12
Moisès per fi directament es nega: Ai, Senyor! envia, et prego, per mitjà del que has d'enviar." 4:13

I Déu ens diu al text que fart de les excuses de Moisès li va dir: "No conec jo el teu germà Aaron, levita, i que ell parla bé? I heus aquí que ell sortirà a rebre't, i en veure't s'alegrarà en el seu cor. Tu parlaràs a ell, i posaràs a la boca les paraules, i jo estaré amb la teva boca i amb la seva, i us ensenyaré el que hàgiu de fer."
Em pregunto si això va molestar Moisès. Després de tot, era Moisès qui havia estat instruït a la casa de Faraó. Veiem que va, i quan arriben a Egipte, és Moisès qui parla, i no Aaron.

Quines excuses has fet servir per no fer res del que Déu t'ha demanat? Molt millor és confiar que quan Déu ens demana fer alguna cosa ell va amb nosaltres i això és el més important.

Després d'aquesta trobada amb Déu, Moisès l'informa al sogre que visitarà la seva família; Èxode 4:18, i se'n va amb la seva dona i els seus fills, vara en mà, cap a Egipte, però ens diu Èxode 4: 24-25: "I va passar en el camí, que en una posada Jehovà va sortir a la trobada, i va voler matar-lo."

Com? Crida el Senyor a Moisès, i quan aquest decideix sortir a fer el que Déu vol, Déu intenta matar-lo? Què estava passant? No ens explica el text la història, però per la reacció de Sèfora, ens podem fer una idea del que era el problema. Diu el verset 25: "Llavors Sèfora va agafar una pedra afilada i va tallar el prepuci del seu fill, i el va fer fora als seus peus, dient: A la veritat tu m'ets un marit de sang."

Moisès salvaria el poble de Déu i, tanmateix, ell no havia consagrat el seu propi fill a Déu per mitjà del ritual de la circumcisió. Això havia estat un manament de Déu al seu poble Israel des d'Abraham. Tot i que a nosaltres ens pot semblar un costum insignificant, per ells era un símbol d'obediència i pertinença a Déu. Segurament hauria estat un tema de discussió amb Sèfora, ja que els madianites no tenien aquest costum. La seva dona s'havia adonat que aquest era el punt, i amb mala actitud va circumcidar el seu fill, acusant Moisès. En aquests dos versets veiem la importància que Déu dona a l’obediència. Per a ells era la circumcisió, per a tu serà una altra cosa, i això potser altres ho veuran com a insignificant, però tu saps que Déu t'ho està demanant.

Què t'està demanant Déu avui? Hi ha res que t'impedeix de fer l'obra que el Senyor té per a tu?

Ves al senyor i lliura-li allò que t'està destorbant per poder ser un instrument útil a les mans.