Tornem al principi del llibre de l'Èxode per analitzar la sortida del poble de Déu de l'esclavatge.
Veiem que Moisès es troba amb un Faraó que té el cor dur com una pedra, i que no està disposat a deixar anar el poble. Això no li enxampava a Déu per sorpresa.

A Èxode 4:22 i 23 Déu havia declarat el seu pla a Moisès: "Diràs a Faraó: Jehovà ha dit així: Israel és el meu fill, el meu primogènit. Ja t'he dit que deixis anar al meu fill, perquè em serveixi, però no ho has volgut deixar anar; heus aquí, jo mataré al teu fill, el teu primogènit."
Aquestes són les paraules de Déu a Moisès, explicant-li el que passaria més endavant, a Èxode 12:29.

T'havies fixat abans? No esmenta les nou plagues que precedirien aquesta plaga final on moririen els primogènits de cada casa que no estigués marcada amb la sang d'un xai. Déu sabia que Faraó, per la seva duresa de cor, no deixaria anar al poble de Déu voluntàriament; no obstant això, Déu li va donar nou oportunitats per reconsiderar.
Havies pensat mai en les nou plagues com la misericòrdia de Déu abans d'arribar al que Déu sabia per endavant que hauria de passar perquè Faraó els deixés anar?

Repassem les plagues i la resposta de Faraó cada vegada.

A la primera plaga la vara d'Aaron es fa colobra. Faraó crida els seus mags, els quals repeteixen l'acció, i ens diu que el seu cor s'endureix.
A la regona plaga l'aigua del riu es torna sang i els mags de Faraó fan el mateix—és a dir, converteixen més aigua en sang. I per què no van desfer el fet? Per què no van convertir la sang en aigua? Ens torna a dir que el cor de Faraó s'endureix.
A la tercera plaga, les granotes envaeixen la terra d'Egipte. I curiosament els seus mags fan EL MATEIX! Però en què estaven pensant? Faraó va endurir el seu cor.
Amb la quarta plaga arriben els polls. Els mags intenten treure polls (no Treure del cap, deixar de produir!!, i no poden. Els encantadors en aquest moment s'adonen que és Déu el que està fent aquests senyals. Però Faraó no; ell endureix el seu cor, ens diu el capítol 8:15 "Com Jehovà havia dit".

La cinquena plaga és la de les mosques. Aquí només afecta els egipcis, i no a Goixen, on habitaven els hebreus. I Faraó endureix el seu cor "encara aquesta vegada" diu.
La sisena plaga afecta el bestiar. Se'l va avisar amb un dia d'antelació per si volia raonar. Però no. Faraó va endurir el seu cor una vegada més. Aleshores, ja no veiem els mags. Em pregunto si haurien deixat els seus déus falsos per seguir el Déu veritable, o si Faraó se n'havia desfet.

La calamarsa va venir en setè lloc, destrossant la terra i ferint bestiar i treballadors. Se'ns diu que molts servents de Faraó van creure la paraula de Déu per mitjà de Moisès i van recollir el seu bestiar i treballadors. Tot el que estava al descobert es va destruir (menys el blat i el sègol que encara no havia sortit). Però no així a terra de Goixen. Faraó reconeix una mica de culpa en 9:27-28 "He pecat aquesta vegada; Jehovà és just, i jo i el meu poble impiu. Tot i això, diu la Paraula que quan tot es va calmar, Faraó es va "obstinar a pecar", i "el cor de Faraó es va endurir".
És llavors que ve plaga de llagosta que va menjar tot el que la calamarsa va deixar. Faraó diu "perdona el meu pecat només aquesta vegada" Em crida l'atenció el cor neci de Faraó. Només aquesta vegada? Vivint per al moment i no volent donar el seu braç a torçar davant del Déu Omnipotent. Aquesta vegada és Déu mateix qui "va endurir el cor"; un cor que ja havia triat menysprear Déu.
Déu li dona una plaga més perquè es pugui penedir i rendir a Déu, les tenebres, representant l'estat del cor de Faraó. Tot queda totalment fosc a Egipte, però no a Goixen, on habitaven els israelites. Faraó vol negociar, segons els seus termes, però no hi ha negociació amb Déu. Déu diu: tot o res. Déu va endurir el cor obstinat de Faraó. Aquesta seria la darrera vegada que Faraó veia la cara de Moisès. Li havia passat l'oportunitat.

La dècima plaga, la mort dels primogènits arriba quan Faraó ha rebutjat totes les oportunitats. Si encara ara et sembla que Déu va anar massa lluny amb el càstig d'aquest poble, et prego que consideris de nou.

El Déu Totpoderós no està sotmès a reis humans.
El Déu Totpoderós no és un déu capritxós, però sí que és un Déu Sant, i amb Ell no es juga.
Ell veu el cor de cada ésser, gran i petit. I Ell dona salvació i vida més enllà de la vida terrenal.
Déu va estendre la seva misericòrdia a Faraó nou vegades, però aquest va insistir a endurir el seu cor.
Déu no endureix un cor que prèviament no ha triat endurir-se.
Recordem que la voluntat de Déu és que tots arribin al penediment, com ens diu 2 Pere 3:9.

Després de la sisena plaga, i que Faraó hagi endurit el seu cor de nou, Déu parla fort a Faraó:
Li diu a Èxode 6:14-16 "Perquè jo enviaré aquesta vegada totes les meves plagues al teu cor, sobre els teus servents i sobre el teu poble, perquè entenguis que no n'hi ha cap altre com jo a tota la terra. Perquè ara jo estengué la meva mà per ferir-te a tu i al teu poble de plaga, i seràs tret de la terra. I a la veritat jo t'he posat per mostrar en tu el meu poder, i perquè el meu nom sigui anunciat a tota la terra."
Veiem a l'epístola de Romans 9:17 "Perquè l'Escriptura diu a Faraó: Per això mateix t'he aixecat, per mostrar en tu el meu poder, i perquè el meu nom sigui anunciat per tota la terra."
El poder de Déu serà manifestat en la vida dels qui estimen Déu, o en el judici sobre els qui el rebutgen, com en el cas del faraó.

Preguem perquè aquells cors endurits siguin fets cors de carn, perquè vegin Déu i es penedeixin de la seva tossuderia.

Diu Ezequiel 36: 26-28
"Us donaré cor nou, i posaré esperit nou dins vostre; i trauré de la vostra carn el cor de pedra, i us donaré un cor de carn. I posaré dins vostre el meu Esperit, i faré que camineu als meus estatuts, i guardeu els meus preceptes, i els poseu per obra. Habitareu a la terra que vaig donar als vostres pares, i vosaltres em sereu per poble, i jo seré a vosaltres per Déu."


Que aquest text sigui per a nosaltres i per a aquells que estimem..