Quan busques feina, has de presentar un currículum, una llista de mèrits que demostra que ets la persona idònia per a la feina que desitges desenvolupar. En aquest currículum has d'incloure la teva formació, titulació i experiència en aquest camp, tot amb el propòsit de convèncer un altre de la teva capacitat per dur a terme la tasca indicada.
Als capítols finals d'1 Corintis, Pau presenta una mena de currículum en què exposa els motius pels quals ell pot exercir com a apòstol del Senyor. No arriba a aquesta defensa per iniciativa pròpia, sinó perquè alguns l’havien intentat desacreditar, comparant-lo a altres que havien predicant per Corint. Pau no ho fa perquè vol presumir del seu currículum, sinó que ho fa sense ganes i hipotèticament, dient: “Haig de seguir presumint, tot i que ho considero ben inútil…..Si volgués presumir, no seria cap ximpleria, perquè diria la veritat; però me n’estic, no sigui que el caràcter extraordinari d’aquestes revelacions no inciti algú a tenir de mi un concepte més alt del que m’ha vist fer o m’ha sentit dir.”2 CORINTIS 12:1-6*.
Tot i això, Pau estava preocupat que els de Corint estaven mirant molt el currículum d'alguns per aprovar allò que els estaven presentant. Pau els diu: “jutgeu les coses per les aparences” els diu al 10:7* i continua dient al capítol 11: 3-5*.
'Però temo que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, els vostres enteniments no es corrompin apartant-se de la simplicitat i la puresa en Crist. Perquè veig que tolereu molt fàcilment que el primer que arriba us anunciï un Jesús diferent del que us vam predicar, o us proposi un esperit diferent del que vau rebre, o us presenti un evangeli diferent del que vau acollir. Doncs, bé, em sembla que no desmereixo en res d’aquests superapòstols. '
Davant del perill que els creients de Corint fossin enganyats per les aparences, rebent un altre evangeli que el que presenta la Bíblia, Pau defensa la seva sinceritat en el ministeri que Déu li havia donat, però veiem en la seva conclusió que la seva seguretat no depenia dels seus èxits personals, sinó del seu Salvador, Jesucrist.
Ell tenia èxits de què parlar. Aquest podria ser el seu currículum:
2 Corintis 11:6* 'La meva oratòria potser és inculta, però el meu coneixement no ho és pas; prou us ho hem demostrat de moltes maneres i en tota ocasió. '
2 Corintis 11:8 y 9* 'Per poder servir-vos vaig sostreure d’altres esglésies, acceptant un sou, mentre que, quan era amb vosaltres, tot i passant necessitat, no vaig ser càrrega per a ningú, '
2 Corintis 11:2-29*,comparant-se amb els que havien vingut per confondre'ls amb altres ensenyaments, l'apòstol diu 'Que són hebreus? També jo. Que són israelites? També jo. Que són nissaga d’Abraham? També jo. Que són servidors de Crist? Mal sigui una niciesa dir-ho, jo més. Els guanyo en fatigues; en presons, molt més; en pallisses, no té dita; en perills de mort, tot sovint. Cinc vegades he rebut dels jueus els quaranta assots menys un. M’han fuetejat tres vegades; m’han apedregat una vegada; he naufragat en tres ocasions; i he passat una nit i un dia sencers a la deriva, en alta mar; en les llargues caminades, n’han sovintejat els perills de riuades; m’he arriscat als saltejadors; m’he exposat a la persecució de la meva gent; he perillat entre els pagans; he passat perills a la ciutat, al despoblat i en el mar; perills de part dels falsos germans; en treballs i fatigues, en moltes nits sense dormir, passant gana i set; sovint sense res per a menjar, patint fred i sense roba per abrigar-me. A més d’aquestes coses externes, el feix de cada dia, la preocupació per totes les comunitats. Qui hi ha que defalleixi sense que jo defalleixi? Qui ensopega sense que me’n senti? '
Pau afirma a l’11:17*: 'Això que dic de poder presumir, no ho dic guiat pel Senyor, sinó portat per la insensatesa. '
El que hem d'entendre aquí és que la llista d'èxits i capacitats no és el que Déu demana, i de cap manera impressionem Déu amb el nostre currículum. Més aviat, allò que Déu cerca i lloa és la nostra disposició cap a Ell i els seus preceptes. Per això conclou Pau al 10:17-18*: 'A més, qui es gloria, que es gloriï en el Senyor. Perquè no és aprovat el qui s’alaba a si mateix, sinó el qui el Senyor alaba.’ Pel que Pau afirma al 11:30*: 'Si es tracta de presumir, presumiré d’aquelles coses que mostren la meva feblesa. '
Encara que Pau havia pertangut a la secta jueva d'elit més estricta, la dels fariseus, no es gloriava ni en això ni que era jueu de soca-rel. Pau lluitava amb un “agulló a la carn;”Encara que no ens diu el que era, sabem que el molestava molt i que havia demanat a Déu que el deslliurés d'això. Però Déu li havia donat una resposta negativa, dient-li:“Ja tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa” 2 Corintis 12:9*
Pau havia decidit que acceptaria la negativa de Déu i prendria aquest fibló com un regal pel qual podria glorificar Déu. La seva glòria era en Jesús. 'Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist. '2 CORINTIS 12:9*.
Als creients de Galàcia, al 6:14*, els diu: 'El que és jo, me’n guardaré prou de presumir, sinó és en la creu de nostre Senyor Jesucrist, pel qual el món va ser crucificat per a mi i jo per al món. '
Per tant, ja que allò que de veritat importa és el fonament de la nostra fe, Pau acaba la seva carta amb aquesta exhortació: 'Feu un examen de consciència, per veure si us manteniu en la fe, proveu-vos a vosaltres mateixos. Si no esteu ben convençuts que Jesucrist és en vosaltres, és que heu estat reprovats. '2 CORINTIS 13:5*.
Assegurem-nos que la nostra fe està basada en Jesucrist, i que la nostra confiança és, no en el nostre currículum ni en el nostre pedigrí, sinó en l'obra de Crist a la creu.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana