Abans que enfosqui’s divendres, quan començava el dia de repòs per als jueus, el cos de Crist havia d'estar a la sepultura. Ens explica la Bíblia el següent a Lluc 23:50-56:
«Hi havia un home que es deia Josep, membre del Consell, home bo i recte, que esperava el Regne de Déu. Era natural d’Arimatea, una població dels jueus; i no havia aprovat el decret ni l’acció d’ells. Aquest home es presentà a Pilat i li va demanar el cos de Jesús; el despenjà i l’amortallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre cavat a la roca, on no havien posat encara ningú. Era el dia de la preparació, i el dissabte era a punt de començar. Les dones que havien vingut amb Jesús des de la Galilea, l’anaven seguint de prop i van veure el sepulcre, i com hi van posar el seu cos. De tornada van preparar perfums i ungüents, i durant el dissabte van observar el repòs, segons el precepte.»
Josep d'Arimatea no era l'únic que va ser present per acollir el cos de Jesús. També el va acompanyar Nicodem, el líder dels jueus que havia vingut a Jesús de nit tres anys abans. Jesús li havia parlat de la seva necessitat de néixer de nou.
Joan 19:39-42«També hi anà Nicodem, aquell qui una vegada havia visitat Jesús de nit, i portà unes cent lliures de mescla de mirra i àloe. Prengueren, doncs, el cos de Jesús i l’amortallaren amb faixes impregnades del perfum, tal com és costum de sepultar entre els jueus. En aquell indret on havia estat crucificat hi havia un hort, i a l’hort un sepulcre nou on encara no havien enterrat ningú. Com que era el dia dels preparatius de la Pasqua jueva i el sepulcre era allí mateix, van posar-hi Jesús.» JOAN 19:39-42 BEC
Però, on eren els altres deixebles? Què havia passat amb Pere, el que estava disposat a morir per ell, i així ho havia declarat davant dels altres? L'últim cop que havíem llegit de Pere, va ser després que hagués negat Crist tres vegades, i quan va cantar el gall, va sortir plorant amargament. Els deixebles de Jesús estan escampats, tal com havia profetitzat Zacaries quan va dir: «mata al pastor i les ovelles seran dispersades.» ZACARIES 13:7 BEC
Moltes vegades nosaltres ens trobem a la mateixa situació quan estem enmig de la prova. En els moments d'incertesa ens és difícil recordar les promeses de Déu i creure que hi ha esperança. Els pobres deixebles estaven deprimits perquè tots els seus plans semblaven haver fracassat. Però era només dissabte, i aviat seria diumenge!