Abans de l'alba el primer dia de la setmana, trobem guàrdies a la tomba i dones preparant-se per ungir el cos de Jesús. Cap dels dos grups no tenia idea del que estava a punt d'esdevenir. El cos que estaven guardant i que venien a ungir seria ressuscitat en glòria i en sortiria victoriós.
Lluc 24«El diumenge, molt de matí, anaren al sepulcre portant els perfums que havien preparat, i van trobar la pedra apartada de la boca del sepulcre. Hi van entrar, però no van trobar el cos del Senyor Jesús. Mentre estaven desconcertades pel fet aquell, se’ls presentaren dos homes amb vestidures resplendents; elles, esporuguides, abaixaven la cara a terra, i ells els digueren: “Per què busqueu entre els morts el qui és viu? No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu-vos de com us parlava quan encara era a Galilea i us deia: ‘És necessari que el Fill de l’Home sigui posat a les mans dels homes pecadors i sigui crucificat, i que ressusciti el tercer dia’.” Llavors es van recordar de les seves paraules. Tornant del sepulcre van anunciar tot això als Onze i a tots els altres. Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, la mare de Jaume; també les altres que les havien acompanyades deien les mateixes coses als apòstols. Però a ells aquest relat els va semblar fantasia, i no se les creien. Amb tot, Pere s’aixecà i va anar corrents al sepulcre, es va ajupir i hi veié només les mortalles, i se’n tornà cap a casa desconcertat pel que havia passat.» LLUC 24:1-12 BEC
Veiem que l'apòstol Joan explica com va viure ell, amb Pere, el mateix esdeveniment. Joan 20 «El diumenge, de matinada, quan encara era fosc, Maria Magdalena se’n va al sepulcre i veu la llosa retirada. Se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell qui Jesús estimava, i els diu: “S’han emportat del sepulcre el Senyor i no sabem on l’han posat.” Pere i l’altre deixeble van sortir, i quan arribaven al sepulcre els dos corrien alhora, però l’altre deixeble s’avançà corrent més de pressa que Pere i arribà el primer al sepulcre. S’ajupí per mirar i veié les faixes esteses, però no hi entrà. En això que hi arribà també Simó Pere, que el seguia, i entrà al sepulcre, i veié les faixes esteses i, a més, el sudari que havia estat sobre el seu cap, però no estava estès junt amb les faixes, sinó enrotllat en un lloc a part. Llavors també hi entrà l’altre deixeble, el qui havia arribat primer al sepulcre; ho veié i cregué. Perquè fins llavors no havien entès que, segons l’Escriptura, ell havia de ressuscitar d’entre els morts. Després, els deixebles se’n tornaren a casa. Maria s’estava a fora, prop del sepulcre, plorant. Tot plorant es va ajupir per mirar dins el sepulcre i veié dos àngels, vestits de blanc, asseguts l’un al capçal i l’altre als peus del lloc on el cos de Jesús havia estat ajagut. Ells li digueren: “Dona, per què plores?” Ella els digué: “Perquè s’han emportat el meu Senyor i no sé on l’han posat.” Dit això, donà mitja volta i veié Jesús dret allí; però no s’adonà que fos ell. Li digué Jesús: “Dona, per què plores? Qui busques?” Ella, pensant que era l’hortolà, li digué: “Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat i jo me l’enduré.” Jesús li diu: “Maria!” Ella es gira i exclama en hebreu: “Rabuni!”, és a dir, Mestre. Li diu Jesús: “Deixa’m estar, perquè encara no he pujat al Pare, i vés a trobar els meus germans i els dius: Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.” Maria Magdalena hi va anar i va anunciar als deixebles: “He vist el Senyor!” I els explicà també tot el que havia dit.» JOAN 20:1-18 BEC
El diumenge va començar immers en tristesa, però aquesta tristesa es transformaria en glòria quan Crist va sortir victoriós de la tomba, tal com havia profetitzat de si mateix. En la conquesta de la mort, veiem la seva victòria sobre el pecat. El seu sacrifici va ser acceptat davant Déu per poder oferir-nos perdó de pecats. Avui tenim motiu per celebrar-ho. El nostre Salvador ha ressuscitat. No és mort. Viu per sempre, per intercedir per nosaltres davant de Déu.